jueves, 30 de octubre de 2014

Sessió esportiva

A veure si es reanima una mica tot això... aquí van unes fotos del Mikel escalant a finals d'octubre de 2014 al Castell, Montserrat Sud. Via barra de pa.

Inici de la via. Mik jabatooo

Movimientos elegantes

ñapeando!

Bendito descanso! abrazarocas


domingo, 15 de diciembre de 2013

Començant

Escric el meu primer post sense saber ben bé de què anirà tot això... escric proves d'atrapades mentals

Per començar, un petit tast de l'última escalada: Balsam de Tigre a la Paret Bucòlica

Primera reunió de la via. 


Vista des del peu de via. 

Amb una motivació poc freqüent en mi, ens enfrontem amb el Mikel a aquesta via de la zona d''Oliana, amb el recent record de les aventures que el Mario m'havia explicat. La via recorre 200 metres de la paret Bucòlica, una de les parets que flanquegen la part esquerra de la carretera que puja cap Andorra des d'Oliana. 

Primers metres de la primera tirada, abans del pas de V+. 

Encapçalo amb ganes el primer llarg de la via, sent conscient que m'enfrontaré amb un V+ de panxa, d'aquelles que tan poc m'agraden a mi... Després d'escalar els primers metres de IV , lluito amb satisfacció la panxa cantelluda que em deixa amb aquell bon gust d'haver-m'hi enfrontat. 

Encarant-me al pas. 


Un cop a la primera reunió, ja feta caldo, debatim amb el Mikel la possibilitat de baixar-nos. Tot i així, ens animem i ell tira amunt amb el famós segon llarg de la via, una placa vertical i plena de cantos, passant però per un pas bloquero just sortir de la reunió. El llarg és preciós, d'aquells per recordar...

 Arribant a la primera reunió, on es veu el pas de sortida del segon llarg


El tercer llarg també ens deixa ben satisfets. Un inici perdedor ens porta a una panxa poc intuitiva de xapar però que ens mena a unes plaques de V fines i xules.


Arribem a un llarg de bavareses guapissimes, que el Mikel enllaça amb la panxa de 6a+ de final de via. El pas és d'aquells durs per mi, però el passo amb un artificial facilitat per l'alien que em deixa el Mikel sortint de la panxa. 
Vista de les bavareses del quart llarg. 

Arribem adalt escalant un últim i llarg de III de roca més "discreta" (curiosa paraula per descriure la qualitat de la roca, no?) encantats amb la via, jo per la motivació en la que m'he trobat, i el Mikel per ratificar lo fort que està tot i l'operació, que bé tornar a escalar!!

Motivation!

La via està equipada tot i que no està de més portar un joc d'aliens per assegurar algún petit tram amb més alejes, i per ajudar a una txapucera com jo a sortir de l'última panxa de 6a+. 

Merci Mikel per brindar-me l'oportunitat d'escalar aquestes vies! I gràcies per aguantar-m'he en moments com avui (Bagasses), quan el món em pesa massa i no tinc aquella energia per tirar amunt...


Ale!Estrenada!  I ole mis mallas!